
•
La cultura catalana, en les expressions més difoses i populars —com
la presència als mitjans audiovisuals, l'esport de competició internacional,
l'assistència a fòrums internacionals, etc.— és suplantada per les cultures
dels estats. O és presentada com formant part de la cultura espanyola,
com una subcultura d'aquella.

•
A les nacions sobiranes, l'estat impulsa i enalteix, amb tota naturalitat,
els signes d'identitat cultural i de pertinença nacional. La
Nació catalana n'està privada per manca d’un Estat propi.
|

|
 |

|

• Els
estats de la Unió Europea i els recentment reconeguts a Europa, no mostren
intencions de desaparèixer, ni de renunciar a llurs propis signes d'identitat
nacional; simplement coordinen llurs sobiranies nacionals i llurs interessos
d'estat.
• Juristes
internacionals consideren que el principi de les Nacions Unides "d’igualtat
de drets dels pobles i de llur dret a l'autodeterminació", per poder decidir
sobre la independència, és aplicable a tots els pobles sense cap excepció.
Els membres de la Nació catalana podem organitzar la pròpia autodeterminació.
<<
tornar
|